Soc lliure, ara agafo, em dutxo, em torno a dutxar i em dutxo un altre cop. Després sortim ella i jo pel centre. Mirarem tendes, roba ella, música jo, prendrem alguna cosa en algun lloc que ens faci sentir fantàstics i a sopar a un fantàstic restaurant amb pareds blanques, el Toc, per celebrar l´aniversari que no vam poder ni nombrar el dilluns.
A reveure!
PD: I demà, nit de concert, després de la lliçó de metal germà ple de vida i dels grans valors universals (la fe metàlica, la cervesa, la unitat de tots els fills del metal) a càrrec de UDO, ara toca Tesla!
