martes, junio 17, 2008

"NINETTE" (J.L. GARCI, 2005)


Sospecho que lo que quería Garci con Ninette es lo que deseamos todos en nuestras solitarias noches del desencanto: gozar del desnudo de Elsa Pataky a menos de un metro de distancia. Pero Ninette es otra buena película de este carrinclón y trasnochado director español, sí, lo sé, Garci se parece cada día más una paradita de los encantes, con vajilla usada de hace cincuenta años y mil cachivaches inútiles de otra época. Pero trago con su nostalgia, con sus ganas de hacer películas a la antigua, con mano de mortero y chaca chaca, pasando de que estemos en pleno siglo XXI. Ninette me parece un film encantador, temiblemente sexual claro, con buenos actores fieles al hombre que nos iluminó por la tele con ¡Qué grande es el cine! hace ya años, actores como Carlos Hipólito. Te compro los cachivaches Garci, te compro a Elsa Pataky, no solo como pedazo de carne, sino como actriz aceptable, y firmo que me gusta tu película, como gocé con Historia de un beso. Supongo que soy el único menor de 60 tacos que disfruta con el cine de Garci.

ELS AVIS

Si hi ha quelcom que em fa sentir que no estic preparat, que no he estudiat prou, és veure com els pares envelleixen. Els defectes se'ls fan grossos, i els veus venir de ben lluny, com una porta que sempre grinyola, ja no els tapen com abans els defectes, i les virtuts són quasi bé innocents, sense barreres, com l´amor d´un nen; ara penso en quan estan amb els seus nets, i tenen la fe religiosa, brutal, de fer per ells l´impossible, i fer-ho com ho fan els avis, patint, amb un amor desesperat i trist, amb l´amor de l'últim instant de tots, un amor que no entèn del dia a dia, ni de la feina, ni de desencants de la parella, no és un amor de pares, és un amor d'avis. L'amor dels avis pels nets és una visió, pot ser la més autèntica, de l´amor total. Ningú estima tant a un altre esser humà com els meus pares estimen als nets, ni jo estimo tant a la Marta ni ella tant a mi, l´estima dels avis és autèntica perquè es val per si mateixa, no té projectes paralels ni ambicions, és l'amor ple quan la vida ja està escrita.