NECESSITO ORDRE

Arribo de Cabo de Gata. Barcelona em sembla tranquil-la i suau, no m'ho esperava. El que esperava és deprimir-me esclar, donçs he passat uns dies a un dels llocs més bonics de la Terra, l´únic lloc d'Espanya on vas en cotxe escoltant 16 Horsepower, o el Meddle de Pink Floyd i veus que té sentit, i que la pel-lícula es perfecte. Desert, pedres, pols i mar, Cabo de Gata. No hi aneu si us plau, que cada estiu tenim la impressió de que serà l´últim, i que ben aviat aquest petit paradís verge d'Almeria es veurà enmerdat d'apartaments i putus tunnings ficats als apartaments fotent soroll i pixant-se al carrer. Val, això no vol dir que sigueu tunnings, però no hi aneu. Deia que esperava lamentar-me d'haver tornat a Barcelona, però sorprenentment, he sentit que ja necessitava una mica de disciplina, altre cop, disciplina. Sense imposar-me un ordre, la meva vida va rodolant pel desguàs del water sense remei. Necessito escriure al blog cada dia, tot i que sé que no assoliré aquesta fita per gaire temps, necessito treure a passejar al gos, anar al despatx, escriure les meves "pàgines del matí" nomès que em llevo, assajar amb el grup les noves cançons, necessito beure menys i fer règim, anar al gimnàs, sortir a sopar per aquí, xerrar amb la gent que conec, anar al Revolver a comprar el nou disc de Motörhead, començar les classes amb els nens... I ho necessito perquè aquesta és l'única manera de poder tornar l'estiu que ve al lloc més bonic de la Terra.