Totèmics, savis i antics com l'aire, el foc i la terra. Això representen Uriah Heep pel decadent món del rock actual. M'agrada que guanyn els bons, sempre ho dic, i per això soc feliç de comprovar que Wake the sleeper, el nou treball d'aquesta banda, és excel-lent. Força, vitalitat, les essencies sonores dels vells temps (la primera etapa als primers setanta amb David Byron com a vocalista i obres amb les quals sobren les paraules: Salysbury, Look at yourself...), més el hard rock de tan bon gust (i tants cops poc valorat) que gaudiem a discos posteriors com el meravellós Innocent Victim, ja amb John Lawton a les veus, això i la força i dinamisme del seu clàssic 80´s Abominog; un gran disc, en resum. Poc tinc a dir, aquesta gent em cau bé, com així demostra Mick Box a l'entrevista d'aquest mes al This is Rock. Guanyen els bons, els músics honrats que no traeixen les arrels. Hard rock catedralici. Un deu per Uriah heep.
No hay comentarios:
Publicar un comentario