miércoles, noviembre 14, 2007

COMPRES I MÉS COMPRES.

Si, ho confesso, em vaig gastar més i massa en la Fira del Disc d´aquest cap de setmana passat. No era un bon dia per mi, diria que va ser un dia patètic, però jo hi havia d´anar.
Van passar les hores, i anava cada cop més carregat. Em vaig gastar cent i pico euros, molt poc, tot i la esbroncada monumental quan vaig arribar a casa, emportant-me els següents Lp´s:


-Black n´blue, dels Stones: un dels meus favorits. M´encanta Hand of fate, el reagge i la part discotequera. I la portada és impactant. Cap a casa!

-"Marauder", dels Blackfoot. Rock n´roll i punt. I una portada amb un falcó que ja fa anys que em té obsessionat.

-Waysted, "Vices": El grup del baixista i teclista de UFO. Heavy 80´s.

-Thin Lizzy, "Black Rose": Trepidant. Classic.

-Tesla, "Mechanical ressonance": No el tenia, suposo que el vaig comprar per ràbia de no haver anat al concert de la setmana anterior.

-UFO, "The wild, the willing and the innocent": Un dels grups de la meva vida. Amb aquest disc iniciaben l´etapa sense el geni Micahel Shenker. Els UFO dels 80 són, també, meravellosos.

-Rose Tattoo, "Assault & Battery": Una portada gay per un grup duríssim, d´austràlia, produïts pel germà dels Young d´AC/DC. Una cancçó seva dona nom al meu blog, i a aquest disc hi han títols com: Rock n´roll is king, literatura en estat pur.

-Little Feat, "Waiting for Columbus": Rockers dels 70 perduts en el temps. Tothom destaca d´ells el Dixie Chicken, jo no el tinc. A la portada d´aquest hi surt un putu tomàquet dormint una bacaina.

-Jerry Garcia Band, "Cats under the stars": MERAVELLA del guitarrista que més m´emociona de l´univers. No paro d´escoltar-lo quan arribo a casa.

-Neil Young, "Time fades away": Preciós. Un disc mai editat en CD (???). Me´l van vendre per 8 euros i inclou un mega poster amb les lletres. Cançó clàssica: Journey to the past.

-Boston, "Don´t look back": M´agrada Amanda. More than a feeling... però en aquest disc, editat a finals dels 70, després del super milionari "Boston", no m´hi trobo tan bé.

-Tygers of Pang Tang, "The cage": Espero amb ganes escoltar-lo. New wave of british heavy metal. Principis dels 80, heavy guarrete, anglès, d´aquell temps en que anaves al Ruskin Arms, prenies una Guiness i escoltaves en directe als Maiden.

-Saxon, "Innocence is no excuse". Supos que un dels últims moments de glòria de Saxon avans de sucumbir a la comercialitat AOR, tot i que desprès, molt desprès, van tornar a ser grans, i avui, tan veterans, són un valor segur en disc i en concert.

-Black ´n Blue, "Black ´n Blue": Hard rock americà entranyable i cutre i hortera. El guitarra es Tommy Thayer que ara toca amb Kiss duent el maquillatge d´Ace Frehley.

-Grateful dead, "Built to last": És una banda tan gran, que possiblement aquest disc no gaire valorat, sigui també gran.

-Yes, "Tormato: Disc de merda de Yes. Però m´agraden els discs de merda de Yes, i més amb una portada tan guarra.

-Genesis, "The lamb lies down on Broadway": Algun dia havia de caure un de Genesis.

-Commodores "Live": Motown, funky i Lionel Ritchie 70´s. Si veniu a casa us el poso. Party time!

-Van Halen, "Van Halen": El primer, el de Running with the Devil i l´atòmica Ain´t talk about love. Tan clàssic com el més clàssic dels Stones.

-Black Oak, "Race with the Devil": Collons, no eren Black Oak Arkansas????

-Emerson, Lake & Palmer, "Pictures at an exhibition": Vale, no dic res.

-David Bpwie, "Lodger": La fantàstica i futurista etapa de finals dels 70, el disc em va costar 3 euros i es preciós.

-Lynyrd Skynyrd, "Nuthin´ Fancy": Són tan bons. He escoltat tan i tan els dos primers i el directe, que ja tocava renovar.

-Graham Parker, "Squeezing out sparks": Per mi, el seu Live alone in America segueix molt amunt, diria que és un dels deu discs de la meva vida.

-Elton John, "Single Man": Al gordito se li començava a anar la olla, però jo, senyors, el tinc en un pedestal.

-Bob Dylan, "Bringing it all back home": No puc dir res, un disc tan perfecte i cançons atemporals: Love minus zero, She belongs to me, Gates of Eden... I una portada que resumeix el concepte aquest de "cool".

Bé, ja estic. La persona amb la que visc m´acaba de dir freak.
Me´n vaig a dormir.