miércoles, julio 16, 2008

SIGUR RÓS (Jardins del Boboli, Florència, 11-VII-08)


Dubto que Sigur Rós facin mai un mal concert. Els islandesos actuen com una roda imparable de calculadíssims efectes, perfectes en l'execució, intensos en el resultat, amb una visió del que ha de ser el directe clara i invariable; no deceven mai, i per si de cas, el dia que fallin, els seus cada cop més nombrosos (i integristes) seguidors no voldran notar el canvi per no desfer un centímetre de l'intim cosit màgic que han format amb el grup.
I si a sobre escullen entorns tan meravellosos com els jardins del Boboli a Florència, llavors l'orgasme icelander està garantit. La nit era plàcida, la cervesa freda, i rodejats de gegantins pollancres els quatre membres del grup, més el recolzament habitual d'una secció de corda i una felliniana secció de vent van desplegar la seva rutina amb generositat. Rutina pel que deia abans, el show està a aquestes alçades tramat com una pintura de Mondrian, i no hi ha lloc per sorpreses que s'allunyn del guió, i generositat perquè el concert va ser llarg i intens, molt intens. Hi ha la intensitat dels moments sigurosians amb crescendos inacavables, bateria, baixista mirant de tocar el cel i el cantant abusant de la seva guitarra a llesques d'arc de violí, pell de gallina; i intensitat rara i particular, i aquí és on neix l'originalitat marciana d'aquest grup, i el seu principal actiu, per exemple, quan tots quatre manipulen els seus xil-lofons i estris de percussió a un costat de l'escenari, com si més enllà el món s'enfonsés i ells ni cas, o els passatges on la veu de Jónsi (un Thom Yorke abandonat en algun petit planeta dels d'Antoine Saint-Exupéry) s' estira, puja i baixa, i on l'economia musical del grup es posa de manifest a favor d'un context més espaial de les cançons. Tot plegat una visió de dins a fora del seu país i de l' estat d'ànim que deu significar ser islandés. Prenc nota, per acabar, del joc sonor que ofereix la secció de vent, que fa de la música del grup quelcom més vodevilesc (si es que hi ha vodevils al planeta on ells habiten) i surreal, que pot enriquir les seves futures obres. Fue una noche bonita ¿Verdad?