jueves, abril 10, 2008

WHISKY SOUR


Es el mejor coctel del mundo, mi bebida favorita cuando piso una coctelería, y el aperitivo obligado en mi casa, sea día laborable o festivo, durante una buena época. Servidlo en copa de coctel mejor, no como está en la foto. Bourbon y zumo de lima es la base, luego se añade a la coctelera la clara de huevo para darle esa espumilla blanca y jarabe de azúcar. Se agita con tres o cuatro cubitos de hielo y se sirve en la copa con una guinda roja. Estéticamente no tiene rivales, con la zona de espuma blanca que queda arriba.
No puedo decir cuál es el mejor whisky sour que he tomado. Lo he bebido en bares que no sabían prepararlo y me servían un bidón con whisky Dyc y fanta limón, luego en sitios más decentes, como la memorable coctelería Tirsa de Hospitalet, la Dry Martini, la Gimlet del Born... Los últimos fueron tres que me metí en el Milano, sitio que me ha descubierto mi hermano, al borde de Plaza Catalunya, en Ronda Universitat, aunque los camareros iban un poco de culo y el tercero ya no sabía tan bien como el primero. Pero el mejor whisky sour es el mio, el de mi casa, lo preparo de puta madre, con cariño y dedicación. Muy digno.

CAMP DE BATALLA A LA DISCO

Jo es que em cago amb la juventut d´avui dia. L´altra nit munten una festa al Rosebud d´Avinguda Tibidabo, un lloc pijo on jo hi anava d´adolescent. Bé, la colla de nens celebren la posada de llarg d´una noia que fa divuit anys, cosa típica de les families de sobre la Diagonal, com va ser el cas de la meva germana, que va organitzar la seva al Regine´s del Princesa Sofia, desprès Jimmy´s (escenari dels meus primers cecs) i ara ves a saber qué. Total que els pijos comencen a tindre problemes amb la seguretat del local, perque es veu que a un no li deixen treure´s la roba, i la cosa acaba com una batalla campal, amb els mossos intervenint i una de les criatures cridant quan se´l emportaven a comisaria que la seva mare és jutgessa i que es preparin aquests cabrons d´uniforme. I tal i tal. Més d´una dotzena de detinguts, noies ben vestides donant patades als collons dels mossos, i acusacions dels pijos d´us gratuit de la violència per part dels mossos, i aquests que diuen que res de res, van fer el que havien de fer, i van aguantar de tot i més. Mira, aplicaré aquí la presupmció de culpabilitat. Molt bé mossos. El problema de molt jovent és que pensen que la llibertat és un dret, i aquí s´equivoquen. Mira, la llibertat te l´has de guanyar nen, comportant-te com el pijo que ets i punt, perque si ta mare es jutgessa el mínim que pots fer és no deixar-la en ridícul i actuar com una persona normal. Si vols ser lliure no toquis els collons, nen mimat. Naturalment que cada actuació policial s´ha de revisar i jutjar objectivament, però jo estic fart de que sistemàticament tothom es cregui amb el dret de dir que els mossos s´han passat amb la porra. Potser que ens comencem a comportar, que la penya no pixi al carrer, que toquin els bongos a la seva punyetera casa i que es fotin la birra en un bareto i no enmig del carrer la vesprada d´un dia laborable, llavors ja veuràs que dels mossos no en sents ni a parlar.