miércoles, julio 02, 2008

"MANIFIESTO POR LA LENGUA COMÚN"

Ara els catalans hem de suportar que uns "intelectuals" (?) recolzats per la tanqueta mediàtica conservadora de sempre presentin aquest "Manifiesto por la lengua común"? El Manifiesto sugereix, en resum, que ens fiquem el català per on ens càpiga, i que la llengua comú és la que val i la que s'ha de protegir. Castellà i punt. Es que tot això no acaba mai? Tan necessitats estan alguns de vendre diaris, de fer-se veure en els mitjans, de pronunciar-se publicament, ufanosos i amb la panxa plena d'orgull nacional ibèric, en temes que, per començar, no els haurien d´importar el més mínim? Fernando Savater, Álvaro Pombo, José Maria García, Mario Vargas Llosa, Rajoy i el PP... Estem fins els pebrots de vosaltres! Tanta poca imaginació, tanta poca mesura política i ètica, sempre atacant amb el tema de la llengua, un tema pel qual lluitem a Catalunya, i han lluitat els nostres pares des de fa dècades, per tornar la nostra llengua a la societat, per tornar a ser lliures en una de les poques coses en les que ho podem ser. La normalització lingüística en l'era Pujol segur que no va ser fàcil, i encara hi som en això, el camí és llarg i nosaltres som els nostres pitjors enemics, perquè la majoria girem al castellà a la primera ocasió que podem, tot demanant un tallat al bar per exemple. I mentrestant ells ajuden inventant un panorama apocalíptic on sembla que el castellà està perseguit a Catalunya. Fins els pebrots de que la dreta radical, i sinó radical, la dreta més podrida i vella com els molins del Quixot, ens utilitzi per polaritzar a la societat, per enfrontar-nos a nosequí, per crear guetos d´opinió que obliguin a la societat a prendre partit abans de que el món s'enfonsi i ens mengi el llop català, i si és possible pendre partir per ells esclar. Aquí a Catalunya, els únics que tenen problemes amb el català són els mantes que no volen esforçar-se en parlar-lo, els mantes i els pobres follets que, trista vida la seva, li riuen les gràcies al Losantos i al Pedro Jota.

Kiss- I Stole Your Love (Live 1977)

Es uno de los momentos definitorios del rock n´roll como espectáculo excitante y lleno de fantasía. Así abrían Kiss sus conciertos cuando yo tenía un año ¿Alguien me presta una máquina del tiempo?