jueves, junio 26, 2008

JO SOC INDEPENDENTISTA / ¡GOOOOL! HA GUANYAT ESPANYA!

En un món d´extrems, molts cops em sento fora de lloc. I molts cops tinc raó quan estic fora de lloc. Avui acaba de guanyar per pallissa la selecció espanyola a les semis de l´Eurocopa. A Catalunya, o estàs amb Espanya i no ets, ni en el pitjor dels teus malsons, nacionalista, o estàs -a mort!- contra Espanya, i ets de cap a peus nacionalista, independentista etc. Jo he patit i finalment m'ho he passat fantàsticament bé amb la selecció, visca, han guanyat, però segueixo sent nacionalista, i vull el millor pel meu país, Catalunya, i el millor segur que és ser una nació de ple dret. No crec que una cosa invalidi l´altra, jo voto per un nacionalisme radical en els sentiments envers nosaltres, Catalunya, però tolerant respecte Espanya. Pots plantar, poc a poc, amb una paciència generacional (quin remei...) les llavors del teu país sense cremar estupidament banderes del senyor aquell de La Zarzuela, sense boicotejar actes de partits polítics nacionals i sense fer el numeret de llençar petards quan perd Espanya. Pots ser elegant, elegantment català, i crear el teu país amb intel-ligència i no pijades de quatre arreplegats cremant banderes que desprès, a sobre! van de màrtirs. El problema és sempre el mateix, preferim mirar al costat i criticar-los a ells amb insultant sentit de superioritat, com si nosaltres, per exemple, no ens tornèssim igual de bojos amb la penosa selecció catalana (banderes, estelades, caspa de la ceba, tonteria nacional-futbolística), igual de bojos que ells amb la "marea roja". I preferim mirar a Espanya per no mirar-nos a nosaltres mateixos i veure el país de pena que tenim, Catalunya.