No em puc comparar amb molts amics, familiars etc. però la veritat es que vaig de cul. Tot el dia nerviós, perque un guió és molt maco de fer, però si t´apreta el temps, llavors ja no és tan maco, i venen les incomoditats, els nervis i el cervell es fa més i més petit.
Llavors, al migdia, vaig al cole a donar classes, i aquest any m´ho passo bé, si. De sobte et deixes arrossegar per un altra dinàmica, tot molt ràpid, no pares de parlar, tu cap allà, ara fem això, rius i crides, t´enfades i t´encantes, i al final, un got d´aigua perque tinc la gola seca. Més o menys això es la feina al cole, ah, i de tant en tant menges de conya. Mai haguès imaginat que algun dia apreciaria el menjar escolar.
Quan acaba el cole torno al despatxet i de nou amb el guió. Fumo sense parar, i no és perque quedi cool ni res, és que necessito fer alguna cosa mentre penso o escric, és com si fos impossible i temerari reunir en una sola habitació al Marc i al seu cervell de tres al quart sense l´ajut d´un munt de cigarretes.
Bé, a les 20. 30 he acabat i cap a casa, amb parada al Bracafé per explicar-li a la Marta les novetats del guió. No sé si m´agrada el guió, però un ha d´apostar per alguna cosa, i el temps corre ràpid, així que no em puc permetre aturar-me a pensar. Igual d´aquí uns dies veig que és una merda, però ja ho té això aquest ofici.