martes, noviembre 27, 2007

UN DIA MÉS...

No em puc comparar amb molts amics, familiars etc. però la veritat es que vaig de cul. Tot el dia nerviós, perque un guió és molt maco de fer, però si t´apreta el temps, llavors ja no és tan maco, i venen les incomoditats, els nervis i el cervell es fa més i més petit.
Llavors, al migdia, vaig al cole a donar classes, i aquest any m´ho passo bé, si. De sobte et deixes arrossegar per un altra dinàmica, tot molt ràpid, no pares de parlar, tu cap allà, ara fem això, rius i crides, t´enfades i t´encantes, i al final, un got d´aigua perque tinc la gola seca. Més o menys això es la feina al cole, ah, i de tant en tant menges de conya. Mai haguès imaginat que algun dia apreciaria el menjar escolar.
Quan acaba el cole torno al despatxet i de nou amb el guió. Fumo sense parar, i no és perque quedi cool ni res, és que necessito fer alguna cosa mentre penso o escric, és com si fos impossible i temerari reunir en una sola habitació al Marc i al seu cervell de tres al quart sense l´ajut d´un munt de cigarretes.
Bé, a les 20. 30 he acabat i cap a casa, amb parada al Bracafé per explicar-li a la Marta les novetats del guió. No sé si m´agrada el guió, però un ha d´apostar per alguna cosa, i el temps corre ràpid, així que no em puc permetre aturar-me a pensar. Igual d´aquí uns dies veig que és una merda, però ja ho té això aquest ofici.