Avui rebo al mail un video que ha gravat una protectora d´animals. És sobre la matança indiscriminada de, crec, visons per espellar-los i confeccionar peces de roba.
No he aguantat més de deu segons. Deu putus segons. Primer els estampen una i altra vegada contra terra, com qui treu la pols d´una catifa, i mig atontats, els pengen i els hi arrenquen la pell lentament. Vius.
El món és una merda. I la cultura de la imatge serveix per això. A totes les teles i diaris digitals veiem les imatges del putu que agredeix a la noia equatoriana al metro, ara uns cabrons pelant als visons.
Però el pitjor és que quan tenim, avui, ara, al segle XXI, tota la informació per fer d´aquest planeta un món millor, passem de tot i no fem res. Fa 200 anys ningú s´enterava del que passava més enllà del seu poble, ara sabem si un nen ha estat violat a Tokio.
I tot això no ens serveix per res. Suposo que és una dolorosa passa més en l´evolució humana. Estem en l´era del coneixement, i d´aquí uns segles, apendrem la següent passa: el coneixement no es res si no porta a l´acció inmediata.
1 comentario:
Ei Marc! Cert com que l'aigua és transparent que és una brutalitat això de les pells. Em fa vergonya, ara, admetre que jo en tinc. Et semblarà ridícul, però m'agraden. Sento una espècie de poderio amb les pells - i suposo que això no t'agradarà sentir-ho. És una experiència retroactiva (de quan els homes caçavem animals). Em transporte als origens de la Humanitat.
Publicar un comentario