Amb el rei passa com amb l´esglèsia, no m´agrada que se´n parli. Perque en el fons, aquestes institucions són com miratges on la gent enforteix conviccions, i on creem debats fogosos, i on ens retrobem amb les nostres idees polítiques. Són temes de discussió fàcils i agraïts, per gent fàcil, que nomès vol recordar-se a si mateixa que és d´esquerres, o de dretes, o el que sigui.
Però el rei, el fotut rei que plena portades de diaris en els últims temps, o els bisbes, que de tant en quan surten de no sé on (ah, si, d´esglèsies mig buides) per formular declaracions apocalíptiques, ens allunyen de la zona zero dels nostres debats i preocupacions. Això és, el país que volem, els nostres diners, la inmigració, tot el que ens afecta de veritat cada dia.
Finalment però, són els mateixos polítics els que animen aquests debats-miratge, com sempre, perque millor discutir de temes inútils, com això de que cada espanyol paga vint cèntims a l´any a la familia reial, que apropar-nos a massa a la realitat.
El rei? Mira, em dóna igual, si hi és que no molesti, que calli i punt. Els bisbes? Que mantinguin el negoci, com sempre han fet, que hi ha gent que els necessita, però també calladets i a caseta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario