TRANSMETRE EL MISSATGE

Comencem de nou el curs a l´escola. Els nens són com formigues que surten del cau i tornen a còrrer per passadissos, i es fiquen a les classes, i mengen al migdia i es desparramen sense ordre a l´hora del pati. No existeixen durant les vacances, però surten del niu ara. Llavors, devant d´ells, tornes a parlar d´aquella manera lenta, quasi bé musical perque t´entenguin, i tornes a pensar que aquesta és una de les coses importants, que t´entenguin. Expresar-nos, saber transmetre les nostres idees. Quantes vegades pensem que diem perfectament el que pensem i de fet, tot queda deformat i espatllat quan comencem a parlar. Però a classe, amb els nens, et retrobes amb aquesta necessitat obligatòria de fer-te entenedor. Mesures les paraules, esculls els espais, corregeixes sobre la marxa, modeles el missatge i el vas tallant per dir "Arnau!", si l´Arnau parla, "Clara, vinga", si la Clara és distreu, mirant de no perdre el fil, la cançó, la música. Un dels problemes de la vida adulta és saber-se geni de pensament i creure que quan diguis les coses, quan et comuniquis, ho continuaràs sent. Pensar és una cosa, el-laborar un missatge entenedor una altra. I no és fàcil. Al cole n´aprens.