Arriba el nou disc de Catpower en el moment just. Vaig comprar-lo pensant "això és el que necessito", i mira no em vaig equivocar. Aquesta dona ja em va fascinar per dues raons: l´increible disc de versions Covers Record, on per exemple reinventava el Satisfaction dels Stones transformant-lo en una extraordinària i poètica processó que obviava de forma genial el riff i la tornada universalment conseguts. I desprès vaig comprar un DVD únic. Titulat Speaking for trees, era un pla seqüència de més d´una hora amb la càmera inmòvil enfocant un mateix pla general de la cantautora enmig del bosc, tocant allò que li venia en el moment, aturant-se quan el vent la molestava, equivocant-se, fonent-se amb la natura de l´entorn i deixant que la inspiració guiés la seva interpretació. Sense públic, ella sola devant d´una càmera en un trípòde. El disc en directe més original de la història?
(Speaking for trees, Catpower, 2004)
No m´hi he tornat a enganxar a aquesta dona fràgil, impredictible fins ara. Jukebox és una meravella. Hi han versions amb el seu segell habitual, allunyant-se de l´original i creant quelcom nou i intens (triomfa amb l´excepcional I believe in you, de Dylan, per posar un exemple), i també algun tema nou, com un que ja el considero el millor de l´any: Metal heart, una brutal i agónica crida que no puc deixar d´escoltar, perque m´inspira, em fa plorar i em deixa baldat.
Chan Marshall, que així es diu ella de veritat, té un llenguatge propi, i una ànima que demana constantment auxili i que necessita més i més música per expressar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario