EL DEBAT

Convertir en espectacle televisiu el debat entre Rajoy i Zp no era fàcil. A TVE ho van aconseguir. Semblava Gran Hermano: l´arribada dels polítics-concursants, el compte enrere, el pobre Milà repetint un i altre cop les matèixes anècdotes per fer temps a l´inici de la confrontació... Desprès, el moderador tenia un munt d´orgasmes en cadena mentre deia que el debat era extraordinari i ple de tensió, i que gràcies senyors Rajoy i Zp per haver acceptat de venir, i que hi ha milers de professionals que fan possible la retransmissió, dotzenes de països enganxats a la pantalla, i que quince bailarinas en el escenario y una orquesta con cuarenta músicos y treinta vedettes. Tensió hi havia, esclar, sobretot per la por d´un i l´altre a equivocar-se, però d´aquí a dir que era un debat de nivell... Era alt el nivell de maquillatge de Zp, semblava un membre del grup Poison, i era curta la mida de l´americana de Rajoy, que de peu el feia ser una espècie de titella borratxo. La imatge més ridícula la van protagonitzar els dos, quan ensenyaven gràfiques de colors llampants (qué som gilipolles els espectadors? qué necessitem que ens ho expliquin tot a l´estil Pocoyo?) com el venedor del mercadillo de la Zona Franca "mira niña, que colores, compra nena, que me lo quitan, que me lo quiiitaaaan", això i les mitges veritats que utilitzava cadascun i sobretot, la barra que tenen (tots els polítics, eh) de passar de contestar el que no els convé. El debat, per cert, si el va guanyar algú, el va guanyar Rajoy, més segur, menys retòric i curiosament negat (afortunadament) a parlar del passat, al contrari que Zp.