ORGULL

L´orgull cotitza a la baixa. Una persona orgullosa és la que no accepta la raó dels demès, també algú que es dona massa importància, algú vanitós, el tipus de persona que nomès parla d´ella mateixa, el tipus de persona que no et deixa acabar d´explicar una anècdota, perquè ella en té unA altra preparada molt millor, i un altra i una altra. L´orgull, diuen, és no reconèixer els teus defectes, viure en la inòpia de qui va de superior. L´orgull, diuen, no serveix per res. L´orgull però, no és cap defecte. Reivindico l´orgull sobre un mateix. L´orgull de probar, equivocar-te, saber-ho i quedar-te tan ample, l´orgull de no aguantar de ningú allò de "tenia raó, ja t´ho dèia". Si la pifies, potser que no ho reconeguis tan aviat, que costi, no donguis la raó de seguida, no s´ho posis fàcil al món, perquè sino ets mercaderia a preu de saldo, un ninot de todo a cien, ferralla. Puja´t el preu, equivoca´t, tothom s´equivoca, però guarda´t el dret de viure un temps amb el teu magnífic i lliurement escollit error. Equivocar-se és una opció vital, com ho és encertar, i com a tal, fes-la respectar. No ets qualsevol cosa, ets materia de la bona, i si no tens raó ja ho reconeixeràs quan toqui. Sigues orgullós, espera´t a tornar enrere, sigues valent, que s´esperin.