PARC

Passejo pel parc Brossa de Montjuïc, on hi anava quan feia casals d'estiu amb els nens. Entrepans de formatge o pernil, suor, aigua, vigilar, anem a fer pipi, marca els límits, per aquí no hi aneu, no molesteu, jocs i jocs, un conte a l'ombra, donar-te temps per fer una cigarreta i sortir en fila cap a l'autocar, pim pam. Els casals d'estiu eren experiències de resistència malpagades, però sempre quedava el factor humà: l'estranya energia que t'aportaven els nens i els companys i companyes que et refrescaven amb el seu caliu. Avui no era monitor, nomès passejava, i s'estava bé.