SOMNIS

De molt jove anava per fotògraf, però la responsabilitat envers els seus el va fer acceptar que potser el seu somni hauria d'esperar, era el moment de treballar del que fos i guanyar prous diners per viure bé i honradament. L'Hector ha viscut bé i honradament fins ara, si esclar, hi han moltes coses de la seva vida que no m'ha explicat, no tenim prou temps i tampoc fa falta, però mirant-lo o sentint-lo parlar, o sobretot veient com es desviu per la seva feina i pels demès, ja veus que si, que mai s'haurà queixat del món, del govern o de déu més del necessari, que el primer era l'esforç, perquè els qui es queixen del món, del govern i de déu són els mantes i els covards. Així donçs, l'Hector ha treballat tota la seva vida com un professional d'elit, sense defallir i donant sempre un plus d'estima per la feina (i això no es paga amb diners...), i mai, mai ha deixat de ser una excel-lent persona. Però... On ha deixat el seu somni de joventut? On el va perdre? Donçs no l'ha perdut. Ara nomès que aixeco el cap i el veig cremant a cops de riff la seva guitarra, amb una energia i una facilitat per millorar digna d'un adolescent, llavors m'adono que el somni és allà mateix, en cada nota de la guitarra que ell toca satisfet, triomfant. Té molta sort l'Hector, molts somien de joves, però quan passen els anys son incapaços de recordar en quin calaix de la vida havien guardat allò que somiaven.