Aquesta caixa de tres DVD´s no és qualsevol cosa. No són els quaranta euros que et cobren, no és la magnífica edició amb mil detallets per amenitzar el visionat, ni tan sols és que, certament, sigui el testimoni visual impactant d´una banda que s´hauria d´estudiar a les escoles (ells són la base, el moll de l´os, cap grup respon d´una forma tan autèntica a l´herència primigènia del rock, a Chuck Berry i abans, al blues més primitiu, AC/DC ens fan viatjar a aquest passat, un pont entre ells mateixos i els ancestres).
Per sobre de tot, aquesta caixa, Plug me in, és una opció de resistència, un acte de compromís. En els pitjors anys de la història de la música, aquests que vivim, posseir un tresor així és quasi bé antisistema, no te´l baixes de gorra, no el tens embutit a l´iPod, és un preciós objecte que pots tocar, olorar, i per sobre de tot, la màgia que hi ha dins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario