jueves, noviembre 08, 2007

NEIL YOUNG FOREVER.


Tot apunta a que Chrome Dreams II, el nou disc de Neil Young és una passada. Estic enganxat. És part acústic, part elèctric, i ara mateix estic surant en una peça de 18 minuts, repeteixo, 18 minuts, plena de força i passió.
Aquest home és més que un geni, porta 40 anys fent música, la millor música dels temps aquests que vivim. Ara recordo el primer disc que em vaig comprar en la meva vida (bé, potser el segon o tercer, però si va ser el primer cop que conscientment vaig anar a una tenda de música). Recordo aquell matí practicament al minut. El meu pare em va dur a Discos Pelayo i em vaig fer amb el Harvest, del Neil Young. I des de llavors, aquest tipus ha sigut molt, molt important en la meva vida.
I el millor és que ho segueix sent. No entenc a la gent que oblida la música que l´ha marcat; les cançons, el so, per mi, formen part de la vida, com el meu nas massa gran, les ulleres o la cicatriu de la ma dreta.

3 comentarios:

elena dijo...

què fort! L'estava escoltant a casa i entr al blog i veig el comentari!!!

"Ordinary people... ordinaryyyyy " (sigue 17 min. más)

Molt bo

Felpy dijo...

A mi m'agrada més la primera, "Beautiful bluebird". Neil Young és Deu: el dia que el vegi en directe per fi, ja em podré morir!

Marc Monje dijo...

Jo encara confiaria en una gira elèctrica per Europa, però per festivals, en algun moment.

Ordinary people, Elena, em continua tenint enganxat. És normal que es produeixin coincidències mentre l´escoltes, 18 minuts donen per molt!