San Esteve està condemnat a desaparèixer en les properes dècades. La nit de Nadal, el dia de Nadal, cap d´any, any nou, reis... no en tenim prou? No, enmig de tot, un dia que a ningú li importa el més mínim, Sant Esteve, i que no fa sino espatllar-te l´estòmac amb més i més menjar. Quan era petit, aquest dia em sobrava perque no hi havien regals, ara em sobra perque mira, no li veig el sentit. A més, ha faltat mitja familia, ens hem quedat jo, la Marta i els meus pares, i allò semblava més un funeral que una celebració. A més estava fotut de la panxa, però això és una cosa que em passa cada Nadal. L´estrès familiar, la feina, el mal de panxa, les sensacions un punt dolces, un punt amargues...
Ens fem grans, i les festes no són el que eren. Ara ho veiem tot, el que hi ha darrera dels canelons, dels regals, del cava, de la posada en escena, i el que trobem no és sempre un paisatge de familia vora la xemeneia encesa, i la finestra i la neu a fora. Tots tenim molta merda darrera, i sembla que aquesta també la caga el tió aquests dies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario