Ahir un sopar amb professores de l´escola on treballo, a l´Ottimo, un restaurant italià amb certes pretensions al carrer Enric Granados.
El món del magisteri és curiós, i una de les coses que més em sorprèn és que hi han molts profes que portant quasi bé quaranta anys en primera linia semblen jovenets (nomès que amb una experiència i una personalitat devant dels nens que de vegades resulta màgica) i segueixen tenint idees, força i ganes, i parlen d´aquest o de l´altre nen com si no n´haguessin conegut a milers d´ells. L´ofici de professor hauria d´estar allà dalt de tot, junt amb el de cirurgià o notari, però en aquests temps de mediocres i egoistes, cada cop es senten més veus que critiquen al sector, o et trobes casos de pares que és queixen de que no entenen als seus fills al cole, i que aquests ho passen malament, quan de fet, els nens abans de passar a escola s´han format a la llar i gran part del que ens trobem a les classes és el que els mateixos pares han construït a casa.
I d´altra banda, no m´oblido dels nois i noies en pràctiques o de primer any, gent igualment abnegada que treballen d´una manera totalment professional i sacrificada. És meravellós veure a noies per les classes que es prenen tan seriosament la seva feina, i que estan com flans abans de la seva primera reunió de pares. Bé, conec a professores que estan com flans devant de la reunió de pares quan ja porten més de vint-i-cinc a les esquenes, i això diu molt sobre aquesta professió. Poc pilot automàtic i molta dedicació i patiment.
El sopar bo: el primer plat una mozzarela bona i grossa, el segon una pasta que emplenava massa i tampoc era gaire especial. Però tot plegat bastant agradable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario