QUIMET & QUIMET

Menjar hauria de ser no solament quelcom gastronòmic, ja sigui omplir l´estòmac o l´esperit. Menjar hauria de ser un ritual de reconciliació amb el món. M´explico.
El mes de juliol vinent, milers de persones (si, jo també, i això que després critico furiosament els actes massius) aniran al Camp Nou a veure al Bruce. Aquell dia, l´espectacle estarà a l´escenari, però també a a la grada, i això últim és important, aquest sentiment de comunitat, d´alegria cronometrada, paral-lela, un sentiment teu que en un moment precís tenen vuitanta mil persones més. Et reconcilies amb la gent, amb el fet de compartir experiències simultànies amb els demès. Donçs bé, hi han bars i restaurants que et permeten tindre aquesta sensació. Fa no gaire vam anar al Quimet & Quimet, un bareto de tota la vida que prepara delicioses tapes de fumats, torta del casar, anxoves, en fi. Fantàstic. Estàs de peu, i sempre a reventar de gent, de vegades menges més a fora del local que a dins. Però es sensacional passejar la mirada pels clients (des de gent del barri fins a jovent benestant importat d´altres zones urbanes) i veure com gaudeixen d´un ritual comú. El ritual que marca en aquest cas, el mateix Quimet & Quimet, igual que al concert del Camp Nou, el ritual el marcarà el Bruce i la seva banda. Un ritual de peu, on parles a un volum mig / alt, un ritual alegre i viu, amb cambrers alegres i ràpids, sempre en tensió, sempre amb un punt d´agobio, d´ostia puta que no arribem, però és que ja està bé així. Tot és el ritual. Les ampolles de vi a les altes prestatgeries, les llaunes de tonyina, el salmó, el bacallà... I els qui, com tu, presencien i participen en el ritual encantats de la vida.
Barcelona no és ciutat de tapes, això està clar, però el Quimet & Quimet n´és l´excepció. Ideal per un aperitiu ràpid i vibrant i desprès, a dinar fantàsticament bé on tu vulguis. Ens queda tot el dia per nosaltres.