DILLUNS NIT

Hauríem de demanar-li poc a la vida. Ara mateix jo cuinava el sopar, la típica amanida de pasta, el sopar obligatori dels de la meva generació, em temo. A la cuina sona un directe de Deep Purple, perquè m ´encanten els Deep Purple, i més en directe. El gos m´observa a la porta, tot esperant que caigui una engruna del que sigui, preferentment carn o tomàquet, li encanta el tomàquet al Tini. El gat dorm una estona, i d´aquí deu minuts s´aixecarà per emprenyar. Cabron aquest Cotton. La Marta al menjador, juga a la Play, porta pijama, i sembla un cargol petit i feliç al sofà. Li preparo també el taper per demà. Tot en ordre. Tot bé. Es pot demanar més? Si esclar, però de moment, a les 21.51 d´aquest dilluns, millor gaudir del que tenim. Les cartes als reis, els desitjos llunyans, millor demà. Per ara, la missió està acomplerta. Som vius, ho sabem i somriem.