LASARTE

Hi ha restaurants perfectes. Aquí a Barcelona no sé si n´hi ha cap, però segur que el Lasarte del carrer Mallorca s´hi acosta. Vols celebrar quelcom indispensable, irrepetible? Vols deixar-te els calers de tot el trimestre? Si estàs boig i t´agrada llençar-te a la piscina, fes-ho amb estil, al Lasarte. A l´hotel Condes de Barcelona, en un espai reduït però ben organitzat, hi trobem un crack de restaurant. El sopar de divendres va ser memorable, i la Marta i jo hem promès tornar-hi en privat, ella i jo, quan volguem llençar al cel dos-cents o tres-cents euros. Per ara ens conviden, i això ja està prou bé. L´espai ja dic, ben pensant i correcte, tot i que avui en dia cap espai nou de disseny et deixa bocabadat, tot tendeix a la correcció, als colors crema, a un parell de detalls decoratius i res més; minimalisme per a tots els públics. Però la vaixella és preciosa, el local tranquil i el servei perfecte. I la cuina. Un menú degustació on tot va anar pels cims, nomès la carn no em va fer el pes, però déu meu, quins aperitius, quin llobarro més al-lucinant, en un plat estèticament deliciciós (la presentació era fabulosa en tots ells) i un peix increible. I l´escuma, una meravella de textura (menjar-te una escuma és poesia pura, un fet impossible, perque la forma comestible promet però quan la tens a la boca es queda en res, l´escuma és un menjar que saps que està però que mai et menjaràs, perque desapareix i se´n va, com una papallona), i el parmesà amb una fina capa de bacallà al damunt, també deliciós, i el cranc de riu, i una rotunda i segura terrina caramelitzada: foie i anguila. Martín Berasategui sap on invertir el seu nom, d´això n´estic segur.