lunes, febrero 04, 2008
LASARTE
Hi ha restaurants perfectes. Aquí a Barcelona no sé si n´hi ha cap, però segur que el Lasarte del carrer Mallorca s´hi acosta. Vols celebrar quelcom indispensable, irrepetible? Vols deixar-te els calers de tot el trimestre? Si estàs boig i t´agrada llençar-te a la piscina, fes-ho amb estil, al Lasarte. A l´hotel Condes de Barcelona, en un espai reduït però ben organitzat, hi trobem un crack de restaurant. El sopar de divendres va ser memorable, i la Marta i jo hem promès tornar-hi en privat, ella i jo, quan volguem llençar al cel dos-cents o tres-cents euros. Per ara ens conviden, i això ja està prou bé. L´espai ja dic, ben pensant i correcte, tot i que avui en dia cap espai nou de disseny et deixa bocabadat, tot tendeix a la correcció, als colors crema, a un parell de detalls decoratius i res més; minimalisme per a tots els públics. Però la vaixella és preciosa, el local tranquil i el servei perfecte. I la cuina. Un menú degustació on tot va anar pels cims, nomès la carn no em va fer el pes, però déu meu, quins aperitius, quin llobarro més al-lucinant, en un plat estèticament deliciciós (la presentació era fabulosa en tots ells) i un peix increible. I l´escuma, una meravella de textura (menjar-te una escuma és poesia pura, un fet impossible, perque la forma comestible promet però quan la tens a la boca es queda en res, l´escuma és un menjar que saps que està però que mai et menjaràs, perque desapareix i se´n va, com una papallona), i el parmesà amb una fina capa de bacallà al damunt, també deliciós, i el cranc de riu, i una rotunda i segura terrina caramelitzada: foie i anguila. Martín Berasategui sap on invertir el seu nom, d´això n´estic segur.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Aquest blog s'hauria de dir "Diario de un gourmet". Me l'apunto per quan sigui rica!!!
Estalvia dona, que no fa falta que siguis rica (bé, si ho ets millor)...
Publicar un comentario