AIGUA

A l´àrea metropolitana de Barcelona, després d´un cap de setmana de pluja, diuen que ja pots omplir la piscina sense que et multin els mossos. I a la resta de Catalunya, a Tarragona sobre tot, s´indignen, perqué els hi robem l´aigua de l´Ebre tot dient que a Barna ens morim de sed i ara que plou una mica ens dediquem a omplir piscines. Darrera de tot però, hi ha un debat social. L´aigua com a factor diferenciador en la piràmide social. A Barcelona volem l´aigua per omplir piscines, es a dir, des de la perspectiva d´un arrocer del delta, som uns pijos que expoliem recursos nomès per continuar sent els pixapins rics de sempre. En el fons entenc el ressentiment, entenc que al-lucinin al llegir als diaris que ara ja podem omplir piscines. No entenc però aquest tipus de mesures del govern que no fan sino encendre els ànims, com aquell ridícul de fa ben poc, quan dèien que "punxarien" (punxarien! heu vist terme més ridícul?) el riu Segre per portar aigua a Barcelona, mai dir trasvasament, mai, eh. Però no van poder ni treure l´agulla per punxar-lo, perqué Madrid ens va fer callar, com passa tantes vegades ultimament. Mira, l´aigua, o la manca de, ens ha fet dos favors: l´un, posar en evidència la ràbia que el món rural català té a Barcelona ciutat, i l´altre deixar en ridícul un i altre cop als inoperants polítics que ronden per aquí. Jo estimo Catalunya, però la idea de Catalunya s´evapora i es fa dèbil i borrosa quan veus qui ens governa, qui ens representa i qui es qui pren les decisions quan arriba l´hora de la veritat.